diumenge, 5 de juny del 2016

LA CELEBRACIÓ DE LES PRIMERS COMUNIONS
Fa uns diumenges que  estem celebrant les misses de primera comunió; és a dir en les misses d'aquests últims diumenges es dóna el cas que hi participen uns infants que reben per primera vegada la Comunió. Ho hem fet a l'església de Dosrius i ho hem fet a l'església de Canyamars.
just avui, diumenge 5 de juny, a Canyamars han començat a rebre el sagrament de l'eucaristia tres infants, dues nenes i un nen.


 Per als infants aquest dia els resulta molt gran i molt mogut, per la quantitat de circumstàncies que l'envolten, però intentem i insistim que aquesta gran moguda no provoqui la impressió de que això de rebre la comunió és cosa d'un dia (un gran dia), sinó que és una cosa de cada diumenge.
La missa del diumenge és (i ha de ser) la reunió dels cristians a l'entorn de Jesús per a escoltar la Paraula de Vida, que escoltem a l'hora de les lectures; per alimentar la nostra fe, que ens fa ser cristians i fills de Déu.




BENVINGUDES  AL  MÓN  DE  LES  COMUNICACIONS

El papa Francesc diu que els cristians hem de sortir del nostre cercle de l'església (o temple) per endinsar-nos en la societat (en nostra cas, en el poble) i fer-hi  present  la realitat de la vida cristiana i donar testimoni de la  nostra fe.

Volent, doncs,  fer realitat aquest pensament del papa de Roma, he pensat que una manera de complir-lo és  cofeccionar una pàgina d'internet (una "web"), i publicar-hi tot el que es fa i es diu a les tres parròquies. 

Per què una "web" de les tres parròquies juntes? la resposta és senzilla i evident! Perquè és una realitat habitual, en el nostre municipi, fer moltes coses en comú i perquè algunes (dic algunes) entitats (o associacions)  estar  formades indistintament amb gent dels tres nuclis.
L'escola pública és unicel·lular, l'ambulatori és comú per a tots els afiliats a "Segutretat Social" del poble, Correus fa arribar les cartes, que rep, a tots els recons del terme de Dosrius, etc. etc.  Es el compliment de la llei de la "globalització"; la qual, encara que no es vulgui, s'ha d'acceptar per imperatiu del realisme de la vida.

A nivell d'Església també existeix aquesta "globalització". Una prova d'ella és la Catequesi Infantil, la qual reuneix els infants dels tres nuclis que volen fer el "Camí de l'educació cristiana organitzada". El rector de les tres parròquies el un mateix capella; i el despatx i l'arxiu parroquials  estan centralitzats en una única parroquial. 

L'acceptació de la "globalització" equival a l'anul·lació de les tres comunitats existents? Clarament no! Perquè tot el que es pugui fer a nivell de petita comunitat amb èxit i eficàcia, s'ha de continuar fent. En contra, el que no és bo és que una comunitat, perquè són poquets, facin malament unes accions, o deixin de fer-ne unes altres; les quals fent-les conjuntament es podrien fer amb èxit i eficàcia.

Però encara hi ha un altre inconvenient! Si es fan accions de conjunt es tendeix a fer-les sempre en un mateix nucli, en detriment dels altres nuclis, on no s'hi acostuma a fer res.

Aqui hi ha el gran repte de la globalització!! Saber distribuir les activitats proporcionalment a tots i cada un dels nuclis; i, sobretot, que els veïns de tots els nuclis tinguin la gentilesa d'acudir al lloc on es fa l'activitat, encara que no sigui  el seu nucli. 

Quantes vegades veiem que, per exemple, quan es fa un concert a l'església de Canyamars, no hi ha cap (o quasi cap veí de Dosrius o d'Alfar que hi sigui; I, al revés, quan es fa un concert a l'església d'Alfar, solament hi assisteixen els veïns de Can Masuet.

Concluint, doncs, aquesta presentació de la "web" de "Les parròquies de Dosrius",  creiem que amb ella podem aconseguir dues coses: primer,  obrir les portes de les comunitats cristianes per sortir al carrer; i, segonament,  contribuir a promocionar una sana i beneficiosa globalització del poble.
                                                                                                                                   Mn. Jaume Abril