TROBADA  ARXIPRESTAL  DE  CATEQUISTES

Divendres passat, dia 17 de juny, es va fer la "Trobada  de les catequistes de totes les parròquies de l'arxiprestat de Mataró".  L'acte es va fer a l'església de St. Simó de Mataró, perquè és un punt de trobada fàcil i accessible per a tothom, sobretot per els que vénen de fora de la ciutat.

Aquesta any la trobada va reunir unes 30 catequistes (dic catequistes en femení, perquè no hi ha catequistes en masculí, fora de dues excepcions). Aquest nombre de catequistes no és totalitat de les catequistes de l'arxiprestat, perquè sempre hi ha aquelles que no poden venir, pel que sigui. Aquesta vegada van ser moltes. En realitat hi ha unes 60 catequistes en tot l'arxiprestat..

El paper de la catequista a la parròquia és importantíssim, perquè, sense elles, seria impossible fer la catequesis adequadament i amb eficàcia. Hem d'entendre que la catequesi a les parròquies és la segona activitat, que mou més gent. la Catequesi engloba, suposadament, primers els infants, segonament els pares i en tercer lloc la comunitat parroquial. Els infants fan catequesi cada setmana; els pares són convocats pel mossèn i per les catequistes a una reunió mensual; i la parròquia participa quan  els infants assisteixen a la missa dominical. Gràcies a les catequistes l'acció de la catequesi resulta més lleugera al rector de la parròquia.

I... quin  és el perfil de la catequista actual? Com són les catequistes d'avui? Avui la majoria de les catequsites són  persones jubilades; i algunes àvies dels infants que segueixen la catequesi. Per què això? Per dues raons. Primer,  perquè les mares dels infants (que serien les catequistes desitjades) treballen, a l'hora de la catquesi. La segona raó és perquè cada dia hi ha menys infants que fan la catequesi. Vull dir que, si les mares catequistes és un porcentage petit de totes les mares, quants menys infants hi hagi, la possibilitat d'haver mares catequistes és zero.

Per tant, avui la catequesi de les parròquies té una realitat negativa, que són pocs els infants que s'apunten a la catequesi; i té un problema greu: que no té catequsites.

Tot i així la trobada va anar bé i es va aconseguir la finalitat que té aquesta trobada: reunir-se totes les catequistes per conèixer-se i per compartir una estona d'amistat i de germanor. També per agrair a aquest col·lectiu la feina que fa!!

Mn. Jaume Abril

després de la missa vàrem fer un petit berenar

vàrem fer el berenar a fora, davant l'església

l'església de St. Simó, on vàrem celebrar la missa.sobre les "obres de Misericòrdia"

LA  FIRA  D' IDENTITATS  DE  DOSRIUS

Diumenge passat, dia 5 de juny, vaig anar a la "Ecofira" de Dosrius i em vaig creuar amb una persona coneguda, que em va dir això: “aquí (a la fira) també hi podria posar una parada,  la parròquia”. I jo li vaig donar la raó!!

Va arribant el temps que molta gent no sabrà res, o quasi res, de l’església i de la Religió cristiana, perquè no seran batejats ni ningú no els haurà explicar res del cristianisme. Per això, doncs, l’Església i els seus feligresos hauran de fer servir, d’entre altres, els mitjans de comunicació per a informar de la seva existència. Quan hi hagi una fira d’entitats els seus feligresos de la parròquia del poble muntaran una parada que dirà: “parròquies de Dosrius” . Allí tindran opuscles de propaganda de la institució i anuncis de les activitats que es fan a la parròquia.

Hi ha països (jo ho he vist) que a la porta de l’església, al carrer, hi ha una parada amb uns feligresos que reparteixen, a la gent que passa, díptics i tríptics  de propaganda. Segur que amb aquell paper no convencen ningú a fer-se batejar, o a integrar-se a la comunitat parroquial, però pot ser un reclam que pot fer pensar aquell que l'ha recollit. Hi havia vianant que es paraven, i després de llegir un opuscle, preguntaven alguna cosa.

Fins ara eren els predicadors els qui “anunciaven el Regne de Déu”, d'ara endavant, per què no pot fer la mateixa funció això que avui es fa servir tant, que són els mitjans de comunicació?

Després de donar la raó a aquell feligrès del començament, vaig afegir-hi aquestes paraules: “... però si no hi ha feligresos que estiguin a la parada, no farem res”. Perquè el que ell  insinuava  que qui havia d'estar a la parada era el capellà, i jo el que li vaig voler dir era el contrari: si els feligresos no s’hi apunten,  no farem res de n ou.

                                                                                                                                   Mn. jaume Abril