LA FIRA D' IDENTITATS DE DOSRIUS
Diumenge passat, dia 5 de juny, vaig anar a la "Ecofira" de Dosrius i em vaig creuar amb una persona coneguda, que em
va dir això: “aquí (a la fira) també hi
podria posar una parada, la parròquia”. I jo li vaig donar la raó!!
Va arribant
el temps que molta gent no sabrà res, o quasi res, de l’església i de la
Religió cristiana, perquè no seran batejats ni ningú no els haurà explicar res
del cristianisme. Per això, doncs, l’Església i els seus feligresos hauran de
fer servir, d’entre altres, els mitjans de comunicació per a informar de la
seva existència. Quan hi hagi una fira d’entitats els seus feligresos de la
parròquia del poble muntaran una parada que dirà: “parròquies de Dosrius” .
Allí tindran opuscles de propaganda de la institució i anuncis de les
activitats que es fan a la parròquia.
Hi ha
països (jo ho he vist) que a la porta de l’església, al carrer, hi ha una
parada amb uns feligresos que reparteixen, a la gent que passa, díptics i
tríptics de propaganda. Segur que amb
aquell paper no convencen ningú a fer-se batejar, o a integrar-se a la
comunitat parroquial, però pot ser un reclam que pot fer pensar aquell que l'ha
recollit. Hi havia vianant que es paraven, i després de llegir un opuscle,
preguntaven alguna cosa.
Fins ara
eren els predicadors els qui “anunciaven el Regne de Déu”, d'ara endavant, per què no pot fer
la mateixa funció això que avui es fa servir tant, que són els mitjans de
comunicació?
Després de
donar la raó a aquell feligrès del començament, vaig afegir-hi aquestes
paraules: “... però si no hi ha
feligresos que estiguin a la parada, no farem res”. Perquè el que ell insinuava que qui havia d'estar a la parada era el capellà, i jo el que li vaig voler dir era el contrari: si els feligresos
no s’hi apunten, no farem res de n ou.
Mn. jaume Abril
Que razón tiene Mossen, estamos en una sociedad sin valores, perdón me equivoco con un solo valor el tanto tienes (en euros, por supuesto)tanto vales, no nos estamos dando cuenta que realmente los protagonistas de nuestras vidas somos nosotros mismos y sin querer estamos dejando en manos de no se quien nuestra personalidad, nuestra libertad, nuestro yo. Es la misma reflexión suya, el problema no está en el que quiere dar la información, sino en el que la recibe la quiera recibir. Hay que hacer nuestra la frase: no te preguntes que pueden hacer los demás por tí, pregúntate que puedes hacer tú por los demás.
ResponElimina